domingo, 2 de abril de 2017

REFLEX

Resultado de imagen de espejo reflejo



No puc deixar de pensar en tu

en allò que tant ens unia i que tant ens separa.

No puc deixar d’observar el teu cabell curt

i acariciar-lo amb els dits.

No puc evitar mirar-te les ungles sense pintar

i aquella piga que tens entre les mans

els pits caiguts, la cara rodona, els ulls marrons.

No puc deixar de mirar-te, a vegades amb ràbia,

a vegades amb tendresa, a vegades... només mirar-te.

Les orelles sense arracades, la cara d’enfadada i la vida que passa.

No puc evitar mirar-te, mirar-me, mirar-nos

en el reflex d’un mirall que mostra el que no sempre és real. 

viernes, 11 de noviembre de 2016

Algú al món


Quan la foscor de la nit més profunda
se t’empassa i no et deixa respirar
hi ha algú al món que t’il·lumina
amb un simple somriure.
Quan les agulles del rellotge
marquen la fi del temps menys valorat
hi ha algú al món que,
sense adonar-te’n torna a donar corda
i el tic tac torna anar al compàs
d’allò que, possiblement havies oblidat.
Hi ha algú al món
capaç de tornar les coses grises
en una guerra de colors fascinants.
Quan les galtes es tornen fredes
per la soledat d’un hivern tan puta
hi ha algú al món que encén una estufa
fent que les galtes s’envermelleixin d’aquella calor
tan puta, tan bonica.
Hi ha algú al món que senzillament

fa que siguis absolutament tu. 

viernes, 21 de octubre de 2016

SANT BENET

Resultat d'imatges de sant benet  susqueda


Deixes enrere, sense voler, el petit poble de muntanya
aquell que t’ha vist créixer, que t’ha vist somriure.
Deixes, sense voler, un petit record en els cors
de totes aquelles persones que encara recorden
el teu nom.
n’hi ha que et recorden pel teu somriure
n'hi ha que et recorden per les situacions viscudes
però n’hi ha, en especial un, que et recorda per l’essència
aquella que vas deixar tan impregnada en la seva pell.
I és que ell, encara que fa molt que els vas deixar,
et recorda cada vegada que puja a la muntanya de Sant Benet,
i es permet el luxe de mirar el poble d’Osor amb distància
per desconnectar i repetir-se una vegada i un altre.
Sant Benet, et porto dins del meu cor
per tapar el dolor.
I, mentre el fum del tabac l’envolta
s’estira a terra i imagina la teva màgia entre els núvols
aquella que m’han explicat que tenies
i no sap perquè aquesta muntanya l’obliga a repetir-se
que sempre et portarà al costat esquerra del pit
aquell que he escrit tantes vegades: el cor.


miércoles, 20 de mayo de 2015

Normalment és de nit








Normalment és de nit

Quan se’ns desmunta la vida

Quan el llit ens dóna permís per adormir-nos

I les pors no ens ho permeten


Normalment és de nit

Quan pensem en aquells que ja no hi són

i busquem la part que ens falta

en persones que ens sobren


Normalment és de nit

Quan pensem que tot és possible

Que la més bonica de les melodies

Ens pot fer tocar el cel amb la punta dels dits


I normalment és de nit

Quan se’ns desmunta la vida

Quan l’endemà al matí hem de començar de nou

Per desmuntar-la un altre cop,

Quan arriba la nit.

A tu







Col·leccionaria cadascun dels teus somriures

I enregistraria totes les teves rialles

Per sentir-les una vegada i una altra

Guardaria en una caixa les teves mans

Aquelles que em fan eriçar la pell

Quan es posen en contacte amb la meva esquena


Esborraria els noranta quilòmetres que ens separen

I els centímetres que em separen dels teus llavis

Per no parlar de la por tan estúpida que tinc,

Com sempre, de perdre’t

De deixar de veure’m en els teus ulls

De guardar secrets en punys que deixes anar

Sense voler, a les hores més mortes.


Entre els llençols adornats amb la negra nit

Et pregunto a on ets

I tu, rialler com sempre em contestes

Al teu costat amor, on hi seré sempre.

I comença el compte enrere

3,2,1 i tot es para

I només em beses

La felicitat porta el teu nom

Que sempre porto tancant el puny

Obrint el cor.

martes, 6 de mayo de 2014

I si no és tan puta la vida?



He intentat escriure sobre la vida
I m’he quedat amb el full en blanc
I el llapis a les mans
He intentat escriure sobre l’amor
Com sempre, em repeteixo
He intentat escriure sobre la tristesa
Però les llàgrimes m’ho impedeixen
Al final, m’he decidit a escriure sobre tu
Sobre el teu mal humor
Sobre les teves ganes d’anar a la platja
Quan encara fa rasca.

Crec que he intentat donar-te les gràcies
Tantes vegades
A tu
Que dius que les grans dones
No es rendeixen amb un entrebanc, al contrari,
Moltes vegades això les fa més fortes.
A tu que m’ajudes a recollir els trossos
Del meu cor
Que per sort o per desgràcia porten el seu nom.
De cop, només em queda una opció
Donar-te les gràcies per les vegades que m’has fet un petó
Per dir-me que freni
Que la vida és això caure i tornar-se aixecar
I que tu estaràs allà
Per recordar-me una vegada i una altra
Que m’estimes com si no hi hagués demà.



jueves, 9 de enero de 2014

He trobat un lloc al món



Un amor en línia, un amor en lletres,
hem oblidat el que eren els t’estimo cara a cara,
els somriures sincers i els petons que no s’envien,
que es fan als llavis, que t’acaronen les galtes
que augmenten de temperatura.

Però jo, he trobat un lloc al món
On puc visitar Paris des del sofà de casa
Dir-te que t’estimo sense espantar-te
Acariciar-te fins a quedar-nos adormits
He trobat un lloc al món
on m’ensenyen el puny en el que guardes somriures sincers
i l’amor madur em diu que
t’estimo perquè et necessito
He trobat un lloc al món

Que senzillament porta el teu nom.