lunes, 27 de junio de 2011

M'he estancat en la poesia


Reconec que m’he estancat

Escrivint poesia dolça i amorosa

Poesia que se t’enganxa al llavis

I et deixa amb un ai al cor


Reconec que l’amor és la meva debilitat

I que pateixo com tu

Per això m’he quedat estancada

Estancada en petits somnis dolços


Estic estancada i penso en abandonar

Però, què sóc jo sense poesia?

El mateix que l’amor sense patiment

Res.


Parlant tant d’amor sembla que en sàpiga

I en el fons vaig molt perduda

I desitjo un mapa del teu cor

On no m’hi pugui quedar mai estancada


Sense ni adonar-me’n introdueixo en poemes

Petites part del teu cos, petites parts de somni

I per això em quedo estancada

Còmode i sensible parlant d’amor


I lliuro els meus sentiments a qui no se’ls mereix

Agafant el llapis i deixant anar estupideses

Estupideses sensibles en un tros de paper

Intentant un cop més no quedar-me estancada

En un simple no res.

1 comentario:

  1. ningú es queda estancat en poesia. Si és el tipus de poesia que t'agrada no et sentis culpable de res, però explora tota l'altra, no tanquis portes, encara que no la posis aqui, fes-la....be weater my friend

    ResponderEliminar