miércoles, 17 de agosto de 2011

el cami dels poetes



Surto de casa amb el poema a mig fer

Surto de casa en busca d’un vers, o potser d’uns quants.

Acabo arribant a la vora del mar, l’aire se m’enganxa

Tot comença a tenir un gust d’allò més salat

Les ones del mar acaricien la cara dolça d’una gran poetessa

La miro durant una bona estona i al marxar, sense voler

M’emporto la seva estimada bitàcola.


Tancant els ulls escolto les notes d’un músic

Un músic que toca una famosa cançó de jazz

Al seu costat un poeta recita els primers versos

Els primers versos d’un poema dedicats a una dona, la seva.


Començo a córrer intentant buscar-te, i no et trobo.

Buscant en una estrella un somni, em detenc

Just davant d’una petita bústia on trobo una carta

Sento la veu d’una dona que recita mentre

Un home escriu petits versos, deixant anar pensaments

Versos que s’acaben transformant en màgia.


Comença a bufar el vent i els versos se m’escapen

Se m’escapen de les mans com la sorra de la platja

Se m’enganxa a la cara un petit tros de paper

Poetopeies.

I el títol em fascina i em deixo emportar

Se m’emporta el bup bup d’un gos que em borda

Se m’emporten els versos d’aquella poetessa.


Em trobo a un poeta que em regala un vers

I jo m’assec i el llegeixo una vegada i una altre

Em diu que ha perdut un verb

I el busco entre les pedres, enmig dels núvols

Em rendeixo i me’n vaig .


Se m’emporten els núvols de color rosa

Pensant en la tendresa que em desprèn

La següent poetessa .

On introdueix un t’estimo en un dia com els altres

On deixa la vergonya al costat dret de la porta

I em recita una vegada i una altre mil paraules que m’enamoren.


No em queda gaire per arribar a casa però no et trobo

I em trobo a un noi molt i molt petit

Diu que és tant petit que ve de Darnius

Però el que ell no sap és que jo el veig tant gran

On els seus poemes, per molt que siguin llargs

Em fan perdre el cap, el temps, i ja no sé què faig.


Estic a punt d’acabar el poema i no et trobo.

Amb el coratge com a brúixola et veig

Al costat del so de qualsevol instrument

Dit i fet, m’acosto, callo i escolto

Bocabadada espero que recitis el meu poema

Aquell que diu que les nits sense somnis són molt tristes


I ara veig que ja puc tornar a casa

Que porto temps fora i que he trobat el que buscava

Ja tinc el meu vers, i el meu poema i la meva imaginació

Així ja puc deixar la porta mig oberta pel vers que vulgui entrar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario