martes, 18 de octubre de 2011

El país de les tenebres


M’he perdut en el paradís de les tenebres

On no hi cap ni un ratolí

On els somnis deixen de fer-se realitat.

On per un moment toques de peus a terra

Obres els ulls i no pots ni volar


M’he perdut en el país de les tenebres

On els somriures són sarcàstics

On hi ha mirades que maten

I no existeixen les abraçades.


M’he perdut en el país de les tenebres

On no existeixen els t’estimo

On no pots donar de tu el que no es veu

On la por t’acompanya, et bloqueja i t’enganya.


M’he perdut en el país de les tenebres

On un home no és un home

Sinó que passa a ser un número més

Un de tants que intenta conviure

En un intent d’humanitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario