martes, 22 de noviembre de 2011

Andrea


De lluny, escolto les notes delicades d’un piano

Un somriure càlid que les acompanya

I uns dits que llisquen per les tecles

Uns dits, unes mans, una Andrea


S’enreda amb els dits de la mà dreta

Els rinxols perfectament desordenats

D’aquell color negre que tant m’agrada

I em mira


I sense deixar de tocar el piano

Em demana que l’acompanyi més allà

Més allà de les notes d’un piano

On el món és el seu món


Somriu, deixant que el món vegi les seves dents

Aquests llavis que seran besats

Aquesta pell blanca que serà acariciada

Mentrestant, somriu i em fa costat


Delicada com la primera flor de primavera

Resistent com el més preciós diamant

Forta... molt forta

I jo confio, i ella també

Moguda per la música i la literatura


Li escric una cançó

La protagonista: ella

Ella i una vida que d’aquí poc

Serà seva, només seva...

Andrea.

1 comentario: