domingo, 29 de enero de 2012

Existeix l'amor etern?



Sempre he pensat que res és etern. Per tan, considero que l’amor, com moltes altres coses, no és etern.
Perquè tot el que comença té un final. Sé que és una opinió molt negativa, però no crec en l’amor etern.
Quan comences una relació amb una persona, penses que allò tan bonic que comença entre els dos durarà tota la vida. Mires aquella persona amb tants bons ulls que li amagues tots els defectes, quedes il·luminat per el seu somriure, penses en la sort que tens de tenir aquella persona al teu costat.  Pots inclús, fer plans de futur, tot és tan bonic que penses que vius en un núvol de color rosa, t’oblides de trepitjar el terra perquè penses que en el núvol si està més còmode.
Somies desperta, només penses en aquella persona i quan la veus, el cor et va tan ràpid que penses que ha de sortir del teu pit.
Et despertes i veus al teu costat a la persona amb la que vols passar la resta dels dies, t’agrada que et desperti amb petons i abraçades. Et fa somriure aquella tonteria que hi ha entre els dos abans d’aixecar-vos. T’agrada que t’eixugui les llàgrimes, i que et conegui tan bé.
Que t’envolti amb els seus braços, et fa sentir protegida. Segura.
Somrius per qualsevol cosa, cada cop que et mira i t’acaricia la galta se’t posa la pell de gallina. I cada cop que us despediu, se’t escapa una petita llàgrima, dedicant aquella llàgrima a l’enyorança que sentiràs quan no el vegis.
Et besa, és un d’aquells petons suaus, humits i lents, i penses en parar el temps, en tenir una porta màgica per poder veure’l  cada moment. Et creus tots i cada un dels seus t’estimo, que en aquell moment poden ser certs.
Fins que arriba el dia en què el núvol es desfà i el dolor es tan gran que només saps que plorar. El cor se’t trenca i et preguntes com pot seguir bategant, et preguntes com el món continua igual si tu no pots aixecar el cap. Recordes cada moment, cada petó , cada t’estimo, i t’adones que res és per sempre.
Caus del núvol, i xoques amb la realitat, reconfortant la caiguda amb un mar de llàgrimes.
Descobreixes el dolor tan fort que pot arribar aguantar el teu cor.
Descobreixes la quantitat de llàgrimes que poden deixar anar els teus ulls. Penses que mai podràs omplir aquell buit tan gran, tan negre, tan fosc, que ha deixat la persona que més estimaves.
Però ho superes, tardes, sí. Però ho superes, i tornes a recuperar el somriure, preparant-te per trobar l’amor de la teva vida, tornant a pensar que serà etern.
En definitiva, l’amor no és etern. Preciós, sí, però etern no.
No existeix l’amor etern però hi ha amors que duren tant i tant que et mors i continues estimant aquella persona, per tant, és una amor que ha durat tota la vida. Sempre he pensat que l’amor vertader és només el primer i que la resta, són només per oblidar.

jueves, 5 de enero de 2012

El retrato de Pandora






"La conducta humana es compleja. Es curioso como al contemplar nuestras
posibilidades nos sentimos poderosos"


Una petita gran novel·la plena de sentiments. Un recorregut per Itàlia que no
deixarà a ningú decebut.

El retrato de Pandora és una novel·la escrita per l’Andrea López, estudiant de l’IES Castelló que viu a Empuriabrava. Amb només 17 anys és capaç d’escriure una novel·la que ens transporti a un món màgic, un món a olor a pintura, un món on els quadres tenen molta importància. Una novel·la capaç de fer-nos desconnectar del món real i viure un món ple d’aventures. Acompanyats de la Pandora, en Gabriel, en Víctor, en Dante i molts altres personatges que apareixen al llarg de la novel·la, arribareu a viure una història realment impressionant, ens acompanya també la gran Banda Sonora amb cançons com ara: Don’t Panic de Coldplay, It will rain de Bruno Mars o Make you feel my love de Adele. Plena d’amor, de romanticisme, de tendresa, de bogeria, de rencor... Aquestes són les virtuts de la nostre jove escriptora. Una jove escriptora que escriu amb un romanticisme i una dolçor impressionants.  
Una novel·la que dóna un aire fresc a les nostres vides, una novel·la que ens faria somniar. Jo ja m’hi he enganxat! A què esperes?


Per saber-ne més: