miércoles, 12 de septiembre de 2012

IX VIII MMXII






Puc escoltar encara la teva última rialla
M’imagino com el teu cor continua
Bategant amb força
Recordo quan vas agafar-me per primera vegada
Sempre joves, recordes?

Te’n vas sense ni tan sols despedir-te
Que egoista arribes a ser a vegades.
Sé que en el teu cor, el mateix
Que ja no batega
Hi ha un espai per petit que sigui
En el que apareix el teu nom i el meu
Tan junts, tan units

‘’Que tu ets poeta, i quina poeta’’- em deies
I per tu van aquests versos
Perquè tot el que t’havia de dir
Ja està dit
 Però mai està malament recordar-ho

Que la millor de les brises t’acompanyi
I que de mi t’emportis la millor part
I guarda-la al costat esquerre, al pit, al cor.

He parlat de tot sense saber-ne
I ara, les paraules em surten
de la part més profunda del cor:
-          no marxis, queda’t.
-          Impossible – repeteixes

I com l’aire t’esvaneixes
I com tu, l’últim alè de vida
Es tanca el llibre dels teus records
I un cop més tot es torna fosc
Només queda una llum formada
Pel teu somriure.



No hay comentarios:

Publicar un comentario