jueves, 17 de octubre de 2013

365 dies




Sempre he buscat un raconet
Per dedicar-te la més preciosa de les paraules.
Avui fa 365 dies et dedicava
Quatre versos fets a última hora, com sempre.
He tingut por que les coses
Se m’escapessin de les mans
I no ha estat fàcil, ho reconec
He empassat saliva més d’una vegada
Potser més de 365.
He plorat de ràbia perquè ja et vaig dir
Que eres un egoista, per haver marxat així
Sense donar-me la oportunitat d’acomiadar-me.
Avui fa 365 dies escrivia les paraules més dures
Les paraules més difícils
El poema que més he repetit
Però saps, no supera les 365 vegades.
He passat 365 dies sense sentir-te la veu
Sense poder-te dir moltes coses.
Avui fa 365 dies que no et tinc al meu costat
Però el teu nom es repeteix 365 vegades

Al meu cap, al meu cor. 

lunes, 29 de julio de 2013

Un lloc al món



Hi ha històries d’amor precioses
En el fons dels bolsos,
Entre els paquets de tabac i les claus
A vegades ens costa trobar-les,
Simplement intenten amagar-se per poder quedar-se allà.

I la meva història estava allà
Al costat esquerre del paquet de tabac
Al costat del teu número de telèfon
Que guardava cinquanta tres missatges
Que parlaven de tot i de res
De tu, de les teves manies
De les meves males costums

Al costat dret, encara guardava
El teu mocador fet servir
On dibuixaves el mapa del teu cor
Perquè no m’hi perdés mai
I aquí estic, perduda, com sempre

Tanco el bolso, i respiro profundament
A on va l’amor quan tot s’acaba?
I ara ho sé,
El conservo al costat esquerre del paquet de tabac
Entre els cinquanta tres missatges al telèfon
I sobretot, en les ganes de fer-te l’amor que tinc
Avui i perquè no, demà també. 

Els records





Avui m’he endinsat entre records preciosos
Pensava que, com sempre,
La memòria m’havia jugat una mala passada
I els havia esborrat tots

Fa anys se’m complicava la vida
Perquè el noi que pensava que m’agradava
Ho deixava de fer
Creia en la màgia
En els princeps que et convidaven a ballar
No tenia mòbil
Ni facebook
I era feliç

Odiava fer migdiades
M’agradava veure la felicitat
Amb els ulls oberts
La volia sentir amb els ulls tancats
Sabia que estava allà per sempre
I no per un instant.



viernes, 10 de mayo de 2013

Senzill, clar, et trobo a faltar



 

L’enyoro, l’enyoro molt

Sovint encara ploro mirant el cel

Una tonteria, ho sé

Enyoro cada riallada

Cada simple mirada

 

I amb tristesa recordo un dels pocs

Dies que es va posar a plorar

Se’m va caure l’ànima al terra

I em vaig sentir culpable

Perquè en aquell moment,

Els meus problemes perdien importància

 

Trobo tant a faltar els seus ulls clars

Que em miraven amb seguretat

Feien que fins i tot anar a la lluna fos possible

Les seves mans tan fermes

Les seves passes aplanaves inclús

Els camins més insegurs

 

Sempre pensaré que em vaig callar moltes coses

Quants t’estimo no vaig dir?

Quants et necessito em vaig callar?

I ara si tingués un instant només li diria una cosa

Una de ben simple, de ben senzilla, de ben clara

T’enyoro tant...

domingo, 17 de febrero de 2013

Prínceps i princeses




He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial

Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons

El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.

sábado, 16 de febrero de 2013

M'agafes de la mà


M'agafes de la mà
Somrius i tot sembla més senzill
algú crida des d'un balcó: T'ESTIMO!
I amb la mirada em dediques cada una 
de les seves lletres. 


Ningú va dir que seria fàcil marxar
Quan ets lluny de casa valores mol més
aquelles petites coses quotidianes
Tan simple com un petó de bona nit. 

M'agafes de la mà i m'assegures 
entre petons
que tot anirà bé
que quan arribi dissabte 
l'habitació conservarà la meva olor
i que donaré la tabarra a l'hora de sopar.

Els dijous acostumo a enfonsar-me 
i recordo quan abans de marxar 
em vas dir: 
He rentat els llençols nous 
perquè d'aquesta manera facin olor a casa.
Olor als records que hem viscut 
durant les llargues nits d'estiu. 

T'acostes i a cau d'orella em repateixes:
Pensa-hi
si les princeses fossin fàcils d'aconseguir 
el conte no tindria cap màgia. 
Somriu, seguirem somiant