domingo, 17 de febrero de 2013

Prínceps i princeses




He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial

Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons

El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.

sábado, 16 de febrero de 2013

M'agafes de la mà


M'agafes de la mà
Somrius i tot sembla més senzill
algú crida des d'un balcó: T'ESTIMO!
I amb la mirada em dediques cada una 
de les seves lletres. 


Ningú va dir que seria fàcil marxar
Quan ets lluny de casa valores mol més
aquelles petites coses quotidianes
Tan simple com un petó de bona nit. 

M'agafes de la mà i m'assegures 
entre petons
que tot anirà bé
que quan arribi dissabte 
l'habitació conservarà la meva olor
i que donaré la tabarra a l'hora de sopar.

Els dijous acostumo a enfonsar-me 
i recordo quan abans de marxar 
em vas dir: 
He rentat els llençols nous 
perquè d'aquesta manera facin olor a casa.
Olor als records que hem viscut 
durant les llargues nits d'estiu. 

T'acostes i a cau d'orella em repateixes:
Pensa-hi
si les princeses fossin fàcils d'aconseguir 
el conte no tindria cap màgia. 
Somriu, seguirem somiant