sábado, 16 de febrero de 2013

M'agafes de la mà


M'agafes de la mà
Somrius i tot sembla més senzill
algú crida des d'un balcó: T'ESTIMO!
I amb la mirada em dediques cada una 
de les seves lletres. 


Ningú va dir que seria fàcil marxar
Quan ets lluny de casa valores mol més
aquelles petites coses quotidianes
Tan simple com un petó de bona nit. 

M'agafes de la mà i m'assegures 
entre petons
que tot anirà bé
que quan arribi dissabte 
l'habitació conservarà la meva olor
i que donaré la tabarra a l'hora de sopar.

Els dijous acostumo a enfonsar-me 
i recordo quan abans de marxar 
em vas dir: 
He rentat els llençols nous 
perquè d'aquesta manera facin olor a casa.
Olor als records que hem viscut 
durant les llargues nits d'estiu. 

T'acostes i a cau d'orella em repateixes:
Pensa-hi
si les princeses fossin fàcils d'aconseguir 
el conte no tindria cap màgia. 
Somriu, seguirem somiant

No hay comentarios:

Publicar un comentario