domingo, 17 de febrero de 2013

Prínceps i princeses




He escrit infinites vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor eternes
Aquell petó ple de màgia
Que desperta princeses adormides
Aquell conte de fades i boscos encantats
On tot té un color especial

Finals feliços on tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es diuen t’estimo
I les vegades que ho he dit jo

Els petons no ho curen tot
A mi em desperta el maleït despertador
No perdo sabates de cristall
No porto talons

El meu llit es queixa cada nit
La nit és cada cop més freda
Els prínceps blaus es destenyeixen
I jo, perdo la corona que em fa princesa
Tot queda en un full en blanc
I amb un llapis que rodola entre les mans.

1 comentario:

  1. és complicat l'amor júlia i sovint les promeses es trenquen però mai s'ha de perdre l'esperança de trobar l'amor i es troba sobretot quan un accepta que l'amor ideal no existeix
    una salutació ben cordial des de mataró
    joan

    ResponderEliminar