martes, 6 de mayo de 2014

I si no és tan puta la vida?



He intentat escriure sobre la vida
I m’he quedat amb el full en blanc
I el llapis a les mans
He intentat escriure sobre l’amor
Com sempre, em repeteixo
He intentat escriure sobre la tristesa
Però les llàgrimes m’ho impedeixen
Al final, m’he decidit a escriure sobre tu
Sobre el teu mal humor
Sobre les teves ganes d’anar a la platja
Quan encara fa rasca.

Crec que he intentat donar-te les gràcies
Tantes vegades
A tu
Que dius que les grans dones
No es rendeixen amb un entrebanc, al contrari,
Moltes vegades això les fa més fortes.
A tu que m’ajudes a recollir els trossos
Del meu cor
Que per sort o per desgràcia porten el seu nom.
De cop, només em queda una opció
Donar-te les gràcies per les vegades que m’has fet un petó
Per dir-me que freni
Que la vida és això caure i tornar-se aixecar
I que tu estaràs allà
Per recordar-me una vegada i una altra
Que m’estimes com si no hi hagués demà.



jueves, 9 de enero de 2014

He trobat un lloc al món



Un amor en línia, un amor en lletres,
hem oblidat el que eren els t’estimo cara a cara,
els somriures sincers i els petons que no s’envien,
que es fan als llavis, que t’acaronen les galtes
que augmenten de temperatura.

Però jo, he trobat un lloc al món
On puc visitar Paris des del sofà de casa
Dir-te que t’estimo sense espantar-te
Acariciar-te fins a quedar-nos adormits
He trobat un lloc al món
on m’ensenyen el puny en el que guardes somriures sincers
i l’amor madur em diu que
t’estimo perquè et necessito
He trobat un lloc al món

Que senzillament porta el teu nom.