miércoles, 20 de mayo de 2015

Normalment és de nit








Normalment és de nit

Quan se’ns desmunta la vida

Quan el llit ens dóna permís per adormir-nos

I les pors no ens ho permeten


Normalment és de nit

Quan pensem en aquells que ja no hi són

i busquem la part que ens falta

en persones que ens sobren


Normalment és de nit

Quan pensem que tot és possible

Que la més bonica de les melodies

Ens pot fer tocar el cel amb la punta dels dits


I normalment és de nit

Quan se’ns desmunta la vida

Quan l’endemà al matí hem de començar de nou

Per desmuntar-la un altre cop,

Quan arriba la nit.

A tu







Col·leccionaria cadascun dels teus somriures

I enregistraria totes les teves rialles

Per sentir-les una vegada i una altra

Guardaria en una caixa les teves mans

Aquelles que em fan eriçar la pell

Quan es posen en contacte amb la meva esquena


Esborraria els noranta quilòmetres que ens separen

I els centímetres que em separen dels teus llavis

Per no parlar de la por tan estúpida que tinc,

Com sempre, de perdre’t

De deixar de veure’m en els teus ulls

De guardar secrets en punys que deixes anar

Sense voler, a les hores més mortes.


Entre els llençols adornats amb la negra nit

Et pregunto a on ets

I tu, rialler com sempre em contestes

Al teu costat amor, on hi seré sempre.

I comença el compte enrere

3,2,1 i tot es para

I només em beses

La felicitat porta el teu nom

Que sempre porto tancant el puny

Obrint el cor.