viernes, 11 de noviembre de 2016

Algú al món


Quan la foscor de la nit més profunda
se t’empassa i no et deixa respirar
hi ha algú al món que t’il·lumina
amb un simple somriure.
Quan les agulles del rellotge
marquen la fi del temps menys valorat
hi ha algú al món que,
sense adonar-te’n torna a donar corda
i el tic tac torna anar al compàs
d’allò que, possiblement havies oblidat.
Hi ha algú al món
capaç de tornar les coses grises
en una guerra de colors fascinants.
Quan les galtes es tornen fredes
per la soledat d’un hivern tan puta
hi ha algú al món que encén una estufa
fent que les galtes s’envermelleixin d’aquella calor
tan puta, tan bonica.
Hi ha algú al món que senzillament

fa que siguis absolutament tu.